Zhang Ruifang, la dona banyuda!

Poc científic però interessant i curiós. Desde fa uns dies moltes pagines web estàn parlant de Zhang Ruifang. Aquesta dona xinesa ha desenvolupat desde fa un any una banya al seu front i amb una altra de simètrica a l'altre costat en projecte. Aquest fet ha fet despertar la curiositat de científics i seguidors de fenòmens paranormals, però potse el que ens hauríem de preguntar és si aquest fet és real o un simple "fake".

O potse també li hauríem de preguntar al seu home...

Conseqüències de la nevada

La última nevada del dilluns dia 8 ens ha afectat a molts, alguns més que d'altres. Ens ha deixat en evidència i ens ha mostrat que estem indefensos i sense recursos davant d'una situació com aquesta. Depenem totalment de l'electricitat i no seriem capaços de sobreviure molt de temps d'aquesta manera.

Finalment sembla que el pitjo ja ha passat, la gent pot començar a fer la seva vida i preocupar-se per les seves coses.

Durant aquests dies sense llum (ni gas, ni calefacció, ni aigua,...) m'he preguntat com pot ser que les torres d'alta tensió quedin com van quedar, tal com mostro en aquesta foto, on la torre toca literalment al terra amb part superior. En aquests moments et plategues com pot haver sigut...un cop de vent? una torre ha caigut i ha fet caure les següents... buscant buscant he trobat l'explicació a la web del 3cat24. On ens mostren com un cable d'aproximadament 1 o 2 mm de diametre queda totalment recorbert per una capa de gel, i ens plategen com podria arribar a quedar un cable com els d'altra tensió els quals poden arribar a fe uns 4 o 5 cms.

L'explicació és la següent, la neu al dipositar-se sobre el cable provoca que aquest formi una capa, aquesta capa pesarài per tant anirà fent girar el cable fins que estigui a la part inferior. A la vegada que això passa es continua dipositant-se neu nova a sobre. Això fa pensar que el cable va donant voltes fins a provocar un gruix considerable i donar-li així un pes extra que les torres d'acer no suporten.

De totes maneres...FECSA ENDESA NO TENIU PERDÓ!

Estem segurs?

Estem segurs de que volem continuar endinsant-nos únicament en el món de la informatica i deixar de banda el paper? Estarem segurs si continuem per aquest camí?
Aquesta tarda he sentit per la radio que usuaris de la PS3 (Play Station 3) han perdut informació que tenien guardada desde principi d'any. Buscant buscant he trobat aquesta pàgina on ens ho expliquen breument http://bit.ly/cgrwVq . Es veu que la "Play" ha tingut problemes al passar del 2009 al 2010, ja que per algun motiu ha canviat el 2010 per el 2000. Això significa que 10 anys després, aparell tant moderns i sofisticats encara fallen pel temut efecte 2000.

Per això em pregunto...estem segurs de que volem únicament un sistema d'informació i comunicació informatitzat? estem preparats per confiar plenament en la informatica?

Petit brake!

Després d'un primer comentari per inaugurar el blog, em permetu fer un petit kit kat en el tema científic per felicitar i recordar a l'equip que aquest cap de setmana ha fet vibrar un club i a un servidor guanyant al madrid. El F.C. Barcelona de bàsquet (que algun altre dia ja parlarem perquè és Futbol Club i no Bàsquet o Hockey Club Barcelona) va apallissar literalment al Madrid en una final de la Copa de Rei sense dubtes. El partit estava decidit desde el primer quart i acabant amb un resultat final de 80 a 61 a favor dels catalans, gràcies a un segon quart apostuflant (tal com diria el senyor Rubirosa) amb un parcial increïble (21-9). Una altra vegada FELICITATS CAMPIONS!

Primer exercici de tcaq

Aprofitant el primer exercici de classe de tcaq, faig el primer post al blog! Aquest és un resum en llenguatge divulgatiu i entenedor sobre un article publicat a la revista ENGEGA sobre la feina del grup de recerca de Miquel Costas.


- Fixar-se amb el que ensenya la natura

Fixant-nos en el títol, podem deduir fàcilment i sense la necessitat de tenir gaires coneixements en ciència, el que ens vol venir a dir aquest article.
La intenció d’Anna Companys és reproduir en un laboratori, el que ens ensenya la natura (cosa difícil ja que ens porta uns quants anys d’avantatge).
Això vol dir aconseguir reaccions i/o productes de forma neta, sense subproductes nocius (perillosos) ni reactius contaminants. El que tal com ens diu l’article son “reaccions sostenibles”.
Tots aquests camins sostenibles són molt difícils d’acabar per les pedres i forats que ens hi anem trobant, i Anna Companys ens ajuda a entendre’ls dubtant de si els camins que ens marquen els llibres són realment els correctes.
Companys, especialitzada en bioinorgànica ens parla dels enzims. Els quals podríem definir d’una forma senzilla i entenedora, com la clau que encaixa justament amb el contacte del cotxe i els el permet engegar. Els enzims fan el mateix, connectant les reaccions perquè aquestes es donin. Els científics sabem que els enzims funcionen amb metalls econòmics i abundants. No obstant, no aconseguim reproduir el que fa la natura i s’han de fer amb altres alternatives més cares i contaminants.
Aquest és l’objectiu d’aquesta branca de la química...”imitar la mare natura”.